Ayer, domingo día 12 de febrero supimos la triste noticia de la defunción del Sr. Lluis Rabassa Fusté, una persona muy vinculada a nuestra entidad y sin la cual los Armats de Mataró no seriamos lo que somos ahora. El año 1990 fue Abanderado de Honor, en reconocimiento a su valiosa aportación a la entidad.
 |
| Lluis Rabassa, tercero por la derecha (Fotografía Archivo Armats de Mataró) |
Para dar una pincelada de la relevancia del Sr. Rabassa, transcribiré dos fragmentos que se han publicado a nuestra revista.
El primero es de la revista n. 2, publicada en 2000. Al artículo “Vivències d’un antic Armat”, Josep M. Herrero resume una conversación mantenida con el expresidente Emili Amorós, donde dice:
L’any 1940 es varen reprendre les processons de Setmana Santa després de la Guerra Civil, si bé els soldats romans que desfilaven eren contractats a tal efecte. Fins al 1950 desfilaren cada any, encara que amb una gradual decadència, i cada vegada era més difícil trobar personal. Així doncs, es va arribar a l’any 1954 en què quan faltaven només vuit dies pel Dijous Sant es va témer que no podrien sortir.
Va ser aleshores que, davant de la gravetat del moment i amb la por que desaparegués una de les tradicions amb més popularitat a la nostra ciutat, un antic armat, en Lluís Rabassa i Fusté, va fer una relació de noms d’amics, la major part de la Secció Teatral del Foment Mataroní.
A cadascun, els va demanar la seva col·laboració per tal que no desapareguessin els Armats, i, mostrant-los els noms de la llista esmentada, els deia que tots estaven d’acord a desfilar i que només faltava ell. L’enganyifa es va descobrir en el primer assaig als Lluïsos.
El 24 de setembre de 1954 es va constituir la Secció d’Armats dins la congregació de Ntra. Sra. dels Dolors, i van formar la seva primera junta:
President Emili Amorós i Ballester
Vicepresident Marcel·lí Llinàs i Bas
Delegat Confraria Carles Mons i Estrada
Secretari Lluís Rabassa i Fusté
Tresorer Miquel Esperalba i Pannon
Vocals J. Ribas i Antoni Trenchs i Ruiz
El segundo lo encontramos a la revista n. 7, publicada en 2005. Dónde el exarmat Antoni Trenchs y Ruiz, miembro también de aquella junta directiva, nos hace un artículo titulado “Armados de antes y su tiempo”, donde nos dice:
Passem ara, a un cop acabada la Guerra Civil, era pels volts de l’any 1945, etapa en la que hi vaig participar activament. El ressorgiment en aquella època, es deu a un armat veterà, que utilitzant una estratègia, anà a cercar a varis amics, tot dient-los-hi, “en fulado, en sotano i menguano, tots ells estan disposat a sortir” quan la realitat era que encara restaven tots per consultar, més l’amistat d’uns, amb els altres, resultà que tots es disposaren a fer la primera sortida, de post guerra. Aquesta primera sortida tingué molt valor, doncs els precedent anterior, no deixava una imatge molt prestigiosa. Aquest artífex del ressorgiment es diu Lluís Rabassa.
 |
| Armats del Foment. Lluis Rabassa, tercero por la izquerda de los tambores (Foto cedida por Montserrar Bombardó) |
Podemos ver pues que, a pesar de que la efeméride es muy cierta, ambos artículos nos la sitúan con diez años de diferencia. ¿Error de transcripción? ¿Error de memoria? Una muestra más de que nuestra historia necesita una recuperación vital.
En todo caso lo verdaderamente importante es que la iniciativa de una persona permitió que nuestra entidad empezara a ser lo que es ahora y con la estructura actual.
Cómo acostumbra a pasar con estas cosas, cuando una persona nos deja es cuando recordemos todo el que se le tendría que haber agradecido cuando la teníamos entre nosotros. Quizás no aprenderemos nunca.
Vaya desde aquí nuestro pésame para la familia del Sr. Lluis Rabassa Fusté. Descanse en paz.
El funeral tendrá lugar el martes día 14 de febrero a 2/4 de 11 de la mañana a la Basílica de Santa María.
ATENCIÓN: 
